Fi de l'assignatura TIC i TILC

I ja hem arribat al final. Han sigut mesos intensos de feina, aprenent coses noves, descobrint altres i treballant amb eines, algunes conegudes i altres no. Aquesta assignatura m’ha agradat perquè m’ha permés descobrir com tecnologies i eines ja conegudes per a mi poden ser utilitzades per a propòsits didàctics. A més, he aprés noves eines i serveis molt interessants per a ser utilitzat a l’aula. I tot això, ho he aprés de forma amena i interactiva. Espere poder fer servir totes aquestes plataformes, eines i serveis a l’aula en el futur.

Tema 7: Experiències TIC a l'aula

En aquesta entrada al blog, passarem a contestar les qüestions requerides per la professora de l’assignatura:

1. El model TPACK defineix un grup de tres tipus de coneixement, Coneixement Tecnològic (Technology Knowledge, TK), Coneixement Disciplinari (Content Knowledge, CK) i Coneixement Pedagògic (Pedagogical Knowledge, PK). 

Crèdits: Conocimientos tecnológicos, pedagógicos 
y disciplinares del profesorado de Primaria 
https://doi.org/10.3916/C45-2015-16

El TK és relatiu al coneixement de la tecnologia en general, no sols tecnologies de les TIC, sinó també tecnologia en general. Per altra banda tenim el PK que està definit com els mètodes i processos de l’ensenyament aprenentatge. En aquest PK estan incloses la gestió i organització de l'aula, definició i aplicació de currículum i resta de coneixements relacionats. Per últim tenim el CK que seria la matèria o disciplina que es pretén ensenyar a l’aula.

Posteriorment, es defineixen àrees de coneixements agrupant alguns dos dels tipus anteriors, TPK, TCK i PCK. O bé, el Tecnològic-Pedagogical-Disciplinar (TPACK) que inclou els tres tipus de coneixement. Òbviament, per a integrar la tecnologia en l’ensenyament en qualsevol àrea disciplinària, és necessari conéixer les tres àrees, és a dir TPACK. La manca d’algun tipus dels anomenats presenta dificultats per aplicar adequadament TICS i metodologies pedagògiques a qualsevol àrea de coneixement.

2. És molt freqüent que als centres, les aules d’informàtica, aules d’ordinadors o aules multimèdia seguisquen l'habitual disposició de l’aula tradicional. Açò és, tots els escriptoris orientats cap a la pissarra, però amb un ordinador o tauleta damunt de cada taula. Encara que aquesta distribució pot ser interessant si la tasca dels alumnes és seguir o imitar un exercici que està fent el/la professor/a al seu ordinador la pantalla del qual es mostra al projector, en la majoria d'activitats, aquesta distribució és realment inadequada.

Proposta de distribució per a una aula

En la gran majoria d’activitats a aquestes aules les alumnes treballaran en grups i no necessitaran estar mirant contínuament a la pissarra (encara que tindre visibilitat a aquesta pot ser interessant per a explicacions puntuals per part dels professors). Per aquest motiu, una proposta per a l’organització de l’aula seria agrupar les taules per grups de treball. És a dir, es tracta de fer illes de taules agrupades entre si, de la grandària dels grups de classe. 

D’aquesta forma, cada grup treballa de forma conjunta, sense molestar a la resta de grups. A més, com que hi ha separació entre les illes de taules, el/la professor pot arrimar-se a qualsevol ordinador de l’aula per a donar suport als alumnes o contestar les qüestions que puguen sorgir durant l’activitat.

Per exemple, a aquest gràfic podem veure una distribució per a 3 grups de 6 alumnes cada un. Com veiem a la figura, hi ha separació entre grups d’alumnes. Per altra banda, tots els alumnes poden visualitzar la pantalla del projector. És cert, que no és una posició còmoda per estar mirant la pantalla contínuament, però s'entén que a aquest tipus d’activitats no és una acció que es farà de forma contínua. 

3. He estat mirant les experiències de propostes TIC que hi apareixen a l’escenari, i a partir d’aquestes he estat buscant altres fetes a diferents centres (tant al nostre territori com a l’estranger). Trobe que hi ha moltes activitats molt motivadores per als estudiants i pense que amb aquestes metodologies es pot millorar notablement el procés d’aprenentatge. 

Malgrat açò, pense que en aquestes webs només queden clars els avantatges i beneficis de les experiències però no es descriuen els inconvenients i problemes que poder sorgir. No cal ser un expert o professional de les TICs per saber que l’ús de les noves tecnologies suposa una sèrie de reptes. 

El primer és el cost. El preu de la tecnologia no és precisament reduït. És veritat, que l’evolució de la tecnologia permet que amb el mateix cost podem disposar cada vegada més de millors prestacions (memòria, processador, capacitat d’emmagatzematge, etc.). Però també és ben cert, que cada vegada més les aplicacions requereixen més maquinari amb millors prestacions, provocant que molts equips queden obsolets cada pocs anys, en especial les tauletes i dispositius mòbils.

De vegades hi apareixen projectes i subvencions que permeten comprar el maquinari per a una aula, un centre o grup de centres, però aquests pressupostos no es continuen en el temps i al cap de pocs anys certs projectes queden sinó parats, prou letàrgics.

Molt sovint rebutgem maquinari només per tenir
una petita avaria o per ser simplement vell 

Altre problema és el manteniment del maquinari, programari, etc. Encara que els equips tinguen suficient potència, no està previst en la majoria de centres l’existència d’un personal de manteniment informàtic i de xarxes, la labor del qual siga aquest manteniment i supervisió de l’equipament, que, inevitablement amb l’ús deixa de funcionar. Açò provoca, de vegades, que una inversió de gran volum, deixe de ser útil perquè aquest maquinari, simplement, “no funciona”.

Per aquest motiu, pense que fins que els plans d'inversió i modernització dels ensenyaments basats en TICs no tinguen en compte aquesta visió a mig-llarg termini, no tindran el veritable èxit que es mereixen.

4. El tipus d’experiències que més m’ha sorprés i que pense que és molt interessant (sense desmeréixer a la resta d’activitats) són les activitats basades en Skype, en què els alumnes d’una aula es connecten amb les alumnes d’un altre centre per fer preguntes que els interlocutors han d’encertar, o han de fer tasques i projectes conjunts, etc.

Exemple d'ús de videoconferència a l'aula

Les he trobades força interessants, perquè amb una mateixa activitat, estan implicades diverses competències i àrees d’ensenyament. Es poden treballar les llengües, no només L1 i L2, també llengües estrangeres si la connexió és amb centres d’altres països. Òbviament, es treballen les competències relacionades amb el contingut disciplinari en funció de l’activitat. Els estudiants també poden treballar la tolerància i diversitat, si es busquen centres amb característiques geogràfiques, econòmiques i socials diverses. I al mateix temps, pense que pot ser molt motivador per als estudiants, ja que és un procés de descobriment i aplicació dels coneixements que posseeixen, fet en grup, amb l’experiència de conéixer gent de la seua edat, amb les mateixes inquietuds que tenen però en una altra ciutat o país. 

Tema 6: TILC: Maquinari TIC

Alta tecnologia a aules prefabricades?

El maquinari queda obsolet en pocs anys

En aquest tema hem estat veient el maquinari que podem fer servir a l’aula per a incloure les TIC a l’aula. Hem vist els més habituals, tauleta (tàctil) i pissarra digital (amb totes les seues variants). També podríem destacar l’ordinador, siga portàtil o siga d’escriptori.

Aquest és un tema molt interessant, però també amb molt polèmica. Jo he estat parlant amb amics i familiars que es dediquen a la docència en educació primària i secundària i he trobat opinions molt contraposades. Perquè ningú té dubtes de què la tecnologia té molts avantatges i negar-se a utilitzar-la a l’aula no té hui en dia cap sentit. Però per altra banda, hi ha molts casos en què s’han emprat inversions milionàries en equipaments que només ha servit perquè empreses relacionades amb la tecnologia (els proveïdors d’aquest maquinari i dels serveis) guanyen una gran quantitat de diners amb la connivència de les autoritats polítiques, mentre que es descuiden altres inversions més importants com pot ser la calefacció en hivern o una aula que no siga un contenidor prefabricat.

Ús d'e-book de baix cost en països en via de desenvolupament

No és exclusiu de l’àmbit educatiu. De vegades la tecnologia està sobrevalorada i coses que es poden fer de forma molt senzilla i efectiva amb eines senzilles, es converteixen en tedioses i molt ineficients quan forcen de forma artificial l’ús d’aquestes tecnologies. De res serveix tindre a cada aula una pissarra digital interactiva amb un cost de 10000 € cada una, si després no hi ha diners per tindre una conexió a la xarxa internet de qualitat.

És més, no sempre cal utilitzar l’última tecnologia. En certes tasques és necessari buscar un enfocament més tradicional. Per exemple, la pissarra digital “es ven” de vegades com una eina molt potent, perquè el que escriu el professor automàticament queda registrat i els estudiants tenen eixa informació sense necessitat de copiar. Pot resultar molt interessant, però oblidem que la tasca de copiar notes i prendre apunts, és una de les habilitats comunicaves que han d'aconseguir els estudiants. Si no permetem que els estudiants ho treballen serà molt difícil que els estudiants siguen capaços de prendre notes en el futur. És com si ensenyarem a sumar o restar, amb una calculadora al costat, o com si ensenyarem a conduir amb un cotxe autònom.

Docència d'eines TIC sense eines TIC

Per tant, cal ser negacionista amb la tecnologia a l'aula. Òbviament no. Però cal utilitzar la tecnologia, siguen pissarres digitals, ordinadors, tauletes… com una eina més de les que hi tenim disponibles. Per això pense que és molt important, per treballar amb les TICs a l’aula no només conéixer les eines (tant programari com el maquinari que he vist a aquest tema), sinó pensar, i potser canviar la forma de pensar quan donem classe. Si canvien la majoria de treballs a la nostra societat, potser cal canviar també la de professor.


Ara bé, canviar no significa que tot el que es feia fins ara està mal. Hi haurà coses que és interessant continuar fent-les i altres no. Igual que un arquitecte hui en dia continua fent el primer esborrany a mà, abans de dissenyar l’edifici amb un software d’arquitectura 3D d’última generació, a l’aula podem fer servir una PDI i alhora que siguen els alumnes els que prenguen notes o escriguen un text a mà, o a l’ordinador.
Jo recomane un parell de TEDs que parlen d’aquest tema, ambdós molt interessants. En primer lloc, un vídeo titulat “The elephant in the classroom” per Andrew Ford:

I un altre amb títol “Reimagining Classrooms: Teachers as Learners and Students as Leaders” per la professora de segon cicle, Kayla Delzer:

Tema 5: TILC: Aprenentatge a Internet.

Durant el temps dedicat a aquest tema he estat veient les eines per a la distribució i creació de contingut en Internet, en concret eines sobre el continent (LMS i CMS) així com les eines més centrades en el contingut (WebQuest, Caceres de Tresor, Blogs i Wikis). De tota manera, totes les eines estan relacionades i tant unes com altres, realment es fan servir per a gestionar d’una forma o l'altra el contingut.

Les dues primeres plataformes LMS (Learning Management System) i CMS (Content Management System) són eines de programari per administrar, distribuir i controlar la informació. El primer d’ells està més centrat en l’educació mentre que el segon és d’ús general. De vegades al primer se li anomena també LCMS (Learning Content Management System) donat que la seua finalitat és gestionar contingut d’educació. Tots els campus virtuals de totes les universitats, molts centres de secundària, etc. són realment LMS (o LCMS).

El segon grup d’eines, que he dit que estan centrades en el contingut, són més reduïdes i més específiques i poden inclús formar part d’un LMS. 

La primera, WebQuest,es tracta normalment d’una mini web on hi ha una sèrie d’activitats que han de fer els estudiants per aconseguir una tasca. Normalment es tracta de buscar informació a través d’Internet per poder contestar unes preguntes o buscar una informació, i a partir d’aquestes fer un treball de producció, taulell, redacció, presentació, vídeo, etc. Estan completament definides les tasques i objectius, i normalment s’empra una rúbrica per a definir l’avaluació.

La Cacera del Tresor és una activitat també de cerca per Internet per contestar unes preguntes plantejades, però té una duració i dificultat menor que l’anterior. Normalment es tracta de contestar unes preguntes, i no hi ha tant treball de producció com en l’anterior.

Per altra banda tenim el Blog. En aquest cas, tindríem un taulell o diari en el qual es pot anar penjant contingut. Normalment és lineal i cronològic invers (apareix primer el més recent). En el cas d’educació es pot fer servir perquè els estudiants vagen posant allò que van fent, la informació que troben més interessant, etc.

Però últim tindríem la Wiki que es podria definir com una web complexa o senzilla en la qual qualsevol pot modificar el contingut. És a dir, és una web col·laborativa. La podem utilitzar perquè és alumnes construïsquen un treball sobre algun tema de forma col·laborativa entre tota la classe o un grup d’estudiants. És per tant també una eina amb moltes possibilitats.

Com he comentat abans, durant aquesta setmana he estat mirant diferents exemples d’aquestes eixes que estan disponibles en Internet, relacionades amb diferents àrees de coneixement i per a diferents etapes educatives. Com a conclusió he d’indicar que he trobat material molt interessant per fer-lo servir a una aula.

TEMA 4. Informació a Internet

L’objectiu d’aquest tema és la recerca d’informació en webs relacionades amb la meua àrea, i descobrir d’alguna forma com la ingent quantitat d’informació que hi ha publicada a internet pot ser utilitzada en les tasques habituals d’ensenyament-aprenentatge.

He estat mirant algunes dels webs propostes a l’apartat 1. Escenari d’aquest tema 4. M’he centrat en les relacionades en informàtica, ja que és un camp pròxim a la meua àrea (tecnologia). Però he vist que es referien sobretot a webs i blogs on es comenten notícies tecnològiques que si bé poden ser interessants per alguna tasca amb els alumnes, no són realment el què jo anava cercant.

Per això a partir d’aquestes webs, però més en concret mitjançant eines de recerca en Internet he trobat altres webs més relacionades amb l’assignatura de tecnologia a l’aula, que són les que lliste a continuació en aquest document.

Aulatec | Cesire àmbit tecnològic

La web que he trobat més interessant és Aulatec | Cesire àmbit tecnològic. És una web gestionada per a l’aula de recursos de tecnologia, AULATEC i el Centre Específic de Suport a la Recerca i la Innovació, CESIRE, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta web proporciona el suport curricular amb el currículum i competències a cada nivell educatiu, l’equipament de les aules i de protecció de riscos, així com un bon nombre de recursos per la docència d’aquesta assignatura.

Personalment, trobe prou interessant que aquests organismes com el CESIRE i AULATEC donen aquest suport per als docents d’aquesta àrea, perquè de vegades costa encontrar materials en català per a les classes relacionades a la tecnologia. A més, a aquesta web proporciona no sols materials teòrics, ja que hi apareixen també projectes de creació, programació, etc. molt interessants i motivadors per als alumnes.

EDU365.CAT

A més a més, he vist també EDU365.CAT. Aquesta web proporciona diverses unitats didàctiques de l’aula de tecnologia. En cada unitat hi ha una guia per al professor que localitza la unitat dins del currículum. També inclou el material per a la classe. En moltes unitats aquest material està construït a base de material multimèdia amb gràfics, animacions, aplicatius i vídeos. Per això pense que pot fer-se servir en l’aula amb un ensenyat semiautònom o completament autònom.

Altres webs que he trobat i que pense que poden ser interessats per a l’àrea de tecnologia són Eines de l'aula de tecnologia, un llistat de les eines de l’aula de tecnologia i que incorpora una eina-joc perquè els estudiants puguen practicar les denominacions d’eines i el que es pot fer amb cada eina. Una altra web interessant és Auladetecnologia també amb un bon conjunt de materials i recursos per a la docència.

TEMA 3: Les xarxes socials

Durant aquest Tema 3 he estat veient com les xarxes socials, i he pogut comprovar com a més d’una eina per a estar en contacte amb la gent (i de vegades perdre el temps ;-), poden fer-se servir per a tasques educatives.

Havia sentit que molts centres educatius ja les utilitzen, tant a nivells més inicials de educació primària, i també a secundària i inclús als centres d’educació superior. Encara que els primers de tots, teòricament estarien un poc limitats perquè la majoria de les xarxes no permeten que els menors de 14 anys puguen tenir un compte en la xarxa, encara que molts menors el tenen dient que tenen més edat en el moment de donar-se d’alta.

Per això m’ha sorprès la existència de xarxes socials verticals (no coneixia aquesta distinció entre verticals i horitzontals) dissenyades específicament per a l’educació. Després d’estar investigant sobre Edmodo, trobe que es una ferramenta molt interessant, que fins i tot té versió mòbil, que indubtablement permet portar l'aprenentatge més enllà de l'aula, és a dir, aprenentatge ubicu.

Després investigant les possibilitats que permet aquesta xarxa social, que son moltes, he vist que no es l’única opció que tenim per a tindre una xarxa vertical a l’escola. El gegant de les TIC, Google també te la seua alternativa. Google Classroom és una plataforma gratuïta educativa de l’anomenat blended learning i forma part de la suite de “Google Apps for Education”, que inclou Google Docs, Gmail i Google Calendar. Una altra xarxa per a tindre molt en compte, i a demés, gratuïta per docents i estudiants, entre altres coses per la capacitat il·limitada d’emmagatzematge de dades (documents, fotografies, vídeos, etc.) que puguen fer els nostres estudiants.

Al següent vídeo podem veure una comparativa entre Edmodo y Google Classroom:

La veritat és que les xarxes socials son eines molt interesants per a motivar als alumnes. Veient les idees que es proposen per a utilitzar Instagram, una de les xarxes amb més penetració en la gent de menys de 16 anys, pense que es podria utilitzar aquesta aplicació per a moltes activitats. Un exemple, seria en una classe de biologia, es proposaria que els alumnes feren i pujaren fotos de un conjunt de plantes indicades pel docent, les etiquetaren amb el nom de la planta, i després a classe comprovaren entre tots, si l’etiquetes són correctes o no.

A més, comentar que durant aquesta setmana he fet algunes entrades als dos fils de discussió proposades a aquest tema de l’assignatura. He donat la meua opinió a les dos preguntes proposades: “avantatges i inconvenients de les xarxes” i “ús què li done a les xarxes”. A més, he contestat i aportat algunes informacions a entrades que han fet alguns companys i que he trobat interessants.

Per últim, també voldria indicar que m’he creat un usuari en Twitter, anomenat @omnejom per fer la tasca recomanada, aportant dos tuits amb el hastag #TILCiTIC. Jo utilitze Twitter de forma habitual, però a la feina en un compte corporatiu, i no tenia cap compte personal.

TEMA 2: La llengua i les TIC

Aquesta setmana l’he dedicat a la realització del tema 2 de l’assignatura. El primer que vaig fer, va ser començar per llegir l’escenari i després de veure la possibilitat que m’oferia voki er a “llegir” texts, provar de fer-me un compte i provar el funcionament amb texts diferents. Pareix una ferramenta prou interessant, però com que funciona sobre flash i alguns navegadors com el google chrome, no són massa compatibles. Per aquest motiu, finalment em va donar problemes i com que no era una tasca obligatòria, no vaig continuat amb esta eina.

Posteriorment, he estat investigant durant un parell de dies sobre les eines que se’ns mostra a la tasca. M’he sorprès de la quantitat de eines que hi ha com a diccionaris i enciclopèdies. M’imagine que la construcció aquestes haurà suposat una inversió de diners i temps molt gran per tant de diferents institucions, perquè estan elaborades amb molta quantitat i amb un funcionament molt adequat. Malgrat això, i encara que per a termes més generals funcionen molt be, he vist que des de el punt de vista del llenguatge de les tecnologies TIC hi falten termes o al menys no estan actualitzats convenientment. Cosa, per cert, prou lògica degut a la velocitat que avança aquest camp.

Per aquest motiu, un altre dia vaig estar investigant per la “qualitat” o “disponibilidad” de la viquipèdia (wikipedia en català) per a aquests termes. Jo sol utilitzar la wikipedia en anglès degut a la seva freqüència d’actualització dels termes de tecnologia (de fet jo en ocasions col·labore en l’enciclopèdia) però no sol mirar-la ni en català ni en castellà perquè els articles sempre solien més detallats a l’anglès. No obstant açò, la qualitat dels articles de temes relacionats amb les TICs, és bona. Es nota, que hi ha molt gent col·laborant amb la viquipèdia. Potser, l’únic aspecte a millorar es l’extensió dels articles, ja que en anglès són molt més detallats.

I finalment, el que he fet es confeccionar les tasques que hauria lliurar amb aquest tema (Producte, Registre i Avaluació), tant la primera tasca de consulta d’un terme a diccionaris i enciclopèdies (jo he buscat xarxa en el sentit de xarxa d’ordinadors o comunicacions) i redactar aquesta entrada del blog.