Alta tecnologia a aules prefabricades?
 |
| El maquinari queda obsolet en pocs anys |
En aquest tema hem estat veient el maquinari que podem fer servir a l’aula per a incloure les TIC a l’aula. Hem vist els més habituals, tauleta (tàctil) i pissarra digital (amb totes les seues variants). També podríem destacar l’ordinador, siga portàtil o siga d’escriptori.
Aquest és un tema molt interessant, però també amb molt polèmica. Jo he estat parlant amb amics i familiars que es dediquen a la docència en educació primària i secundària i he trobat opinions molt contraposades. Perquè ningú té dubtes de què la tecnologia té molts avantatges i negar-se a utilitzar-la a l’aula no té hui en dia cap sentit. Però per altra banda, hi ha molts casos en què s’han emprat inversions milionàries en equipaments que només ha servit perquè empreses relacionades amb la tecnologia (els proveïdors d’aquest maquinari i dels serveis) guanyen una gran quantitat de diners amb la connivència de les autoritats polítiques, mentre que es descuiden altres inversions més importants com pot ser la calefacció en hivern o una aula que no siga un contenidor prefabricat.
No és exclusiu de l’àmbit educatiu. De vegades la tecnologia està sobrevalorada i coses que es poden fer de forma molt senzilla i efectiva amb eines senzilles, es converteixen en tedioses i molt ineficients quan forcen de forma artificial l’ús d’aquestes tecnologies. De res serveix tindre a cada aula una pissarra digital interactiva amb un cost de 10000 € cada una, si després no hi ha diners per tindre una conexió a la xarxa internet de qualitat.
És més, no sempre cal utilitzar l’última tecnologia. En certes tasques és necessari buscar un enfocament més tradicional. Per exemple, la pissarra digital “es ven” de vegades com una eina molt potent, perquè el que escriu el professor automàticament queda registrat i els estudiants tenen eixa informació sense necessitat de copiar. Pot resultar molt interessant, però oblidem que la tasca de copiar notes i prendre apunts, és una de les habilitats comunicaves que han d'aconseguir els estudiants. Si no permetem que els estudiants ho treballen serà molt difícil que els estudiants siguen capaços de prendre notes en el futur. És com si ensenyarem a sumar o restar, amb una calculadora al costat, o com si ensenyarem a conduir amb un cotxe autònom.
Per tant, cal ser negacionista amb la tecnologia a l'aula. Òbviament no. Però cal utilitzar la tecnologia, siguen pissarres digitals, ordinadors, tauletes… com una eina més de les que hi tenim disponibles. Per això pense que és molt important, per treballar amb les TICs a l’aula no només conéixer les eines (tant programari com el maquinari que he vist a aquest tema), sinó pensar, i potser canviar la forma de pensar quan donem classe. Si canvien la majoria de treballs a la nostra societat, potser cal canviar també la de professor.
Ara bé, canviar no significa que tot el que es feia fins ara està mal. Hi haurà coses que és interessant continuar fent-les i altres no. Igual que un arquitecte hui en dia continua fent el primer esborrany a mà, abans de dissenyar l’edifici amb un software d’arquitectura 3D d’última generació, a l’aula podem fer servir una PDI i alhora que siguen els alumnes els que prenguen notes o escriguen un text a mà, o a l’ordinador.
Jo recomane un parell de TEDs que parlen d’aquest tema, ambdós molt interessants. En primer lloc, un vídeo titulat “The elephant in the classroom” per Andrew Ford:
I un altre amb títol “Reimagining Classrooms: Teachers as Learners and Students as Leaders” per la professora de segon cicle, Kayla Delzer:
Aquest és un tema molt interessant, però també amb molt polèmica. Jo he estat parlant amb amics i familiars que es dediquen a la docència en educació primària i secundària i he trobat opinions molt contraposades. Perquè ningú té dubtes de què la tecnologia té molts avantatges i negar-se a utilitzar-la a l’aula no té hui en dia cap sentit. Però per altra banda, hi ha molts casos en què s’han emprat inversions milionàries en equipaments que només ha servit perquè empreses relacionades amb la tecnologia (els proveïdors d’aquest maquinari i dels serveis) guanyen una gran quantitat de diners amb la connivència de les autoritats polítiques, mentre que es descuiden altres inversions més importants com pot ser la calefacció en hivern o una aula que no siga un contenidor prefabricat.
 |
| Ús d'e-book de baix cost en països en via de desenvolupament |
És més, no sempre cal utilitzar l’última tecnologia. En certes tasques és necessari buscar un enfocament més tradicional. Per exemple, la pissarra digital “es ven” de vegades com una eina molt potent, perquè el que escriu el professor automàticament queda registrat i els estudiants tenen eixa informació sense necessitat de copiar. Pot resultar molt interessant, però oblidem que la tasca de copiar notes i prendre apunts, és una de les habilitats comunicaves que han d'aconseguir els estudiants. Si no permetem que els estudiants ho treballen serà molt difícil que els estudiants siguen capaços de prendre notes en el futur. És com si ensenyarem a sumar o restar, amb una calculadora al costat, o com si ensenyarem a conduir amb un cotxe autònom.
 |
| Docència d'eines TIC sense eines TIC |
Ara bé, canviar no significa que tot el que es feia fins ara està mal. Hi haurà coses que és interessant continuar fent-les i altres no. Igual que un arquitecte hui en dia continua fent el primer esborrany a mà, abans de dissenyar l’edifici amb un software d’arquitectura 3D d’última generació, a l’aula podem fer servir una PDI i alhora que siguen els alumnes els que prenguen notes o escriguen un text a mà, o a l’ordinador.
Jo recomane un parell de TEDs que parlen d’aquest tema, ambdós molt interessants. En primer lloc, un vídeo titulat “The elephant in the classroom” per Andrew Ford:
I un altre amb títol “Reimagining Classrooms: Teachers as Learners and Students as Leaders” per la professora de segon cicle, Kayla Delzer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada