1. El model TPACK defineix un grup de tres tipus de coneixement, Coneixement Tecnològic (Technology Knowledge, TK), Coneixement Disciplinari (Content Knowledge, CK) i Coneixement Pedagògic (Pedagogical Knowledge, PK).
 |
| Crèdits: Conocimientos tecnológicos, pedagógicos y disciplinares del profesorado de Primaria https://doi.org/10.3916/C45-2015-16 |
El TK és relatiu al coneixement de la tecnologia en general, no sols tecnologies de les TIC, sinó també tecnologia en general. Per altra banda tenim el PK que està definit com els mètodes i processos de l’ensenyament aprenentatge. En aquest PK estan incloses la gestió i organització de l'aula, definició i aplicació de currículum i resta de coneixements relacionats. Per últim tenim el CK que seria la matèria o disciplina que es pretén ensenyar a l’aula.
Posteriorment, es defineixen àrees de coneixements agrupant alguns dos dels tipus anteriors, TPK, TCK i PCK. O bé, el Tecnològic-Pedagogical-Disciplinar (TPACK) que inclou els tres tipus de coneixement. Òbviament, per a integrar la tecnologia en l’ensenyament en qualsevol àrea disciplinària, és necessari conéixer les tres àrees, és a dir TPACK. La manca d’algun tipus dels anomenats presenta dificultats per aplicar adequadament TICS i metodologies pedagògiques a qualsevol àrea de coneixement.
2. És molt freqüent que als centres, les aules d’informàtica, aules d’ordinadors o aules multimèdia seguisquen l'habitual disposició de l’aula tradicional. Açò és, tots els escriptoris orientats cap a la pissarra, però amb un ordinador o tauleta damunt de cada taula. Encara que aquesta distribució pot ser interessant si la tasca dels alumnes és seguir o imitar un exercici que està fent el/la professor/a al seu ordinador la pantalla del qual es mostra al projector, en la majoria d'activitats, aquesta distribució és realment inadequada.
 |
| Proposta de distribució per a una aula |
En la gran majoria d’activitats a aquestes aules les alumnes treballaran en grups i no necessitaran estar mirant contínuament a la pissarra (encara que tindre visibilitat a aquesta pot ser interessant per a explicacions puntuals per part dels professors). Per aquest motiu, una proposta per a l’organització de l’aula seria agrupar les taules per grups de treball. És a dir, es tracta de fer illes de taules agrupades entre si, de la grandària dels grups de classe.
D’aquesta forma, cada grup treballa de forma conjunta, sense molestar a la resta de grups. A més, com que hi ha separació entre les illes de taules, el/la professor pot arrimar-se a qualsevol ordinador de l’aula per a donar suport als alumnes o contestar les qüestions que puguen sorgir durant l’activitat.
Per exemple, a aquest gràfic podem veure una distribució per a 3 grups de 6 alumnes cada un. Com veiem a la figura, hi ha separació entre grups d’alumnes. Per altra banda, tots els alumnes poden visualitzar la pantalla del projector. És cert, que no és una posició còmoda per estar mirant la pantalla contínuament, però s'entén que a aquest tipus d’activitats no és una acció que es farà de forma contínua.
3. He estat mirant les experiències de propostes TIC que hi apareixen a l’escenari, i a partir d’aquestes he estat buscant altres fetes a diferents centres (tant al nostre territori com a l’estranger). Trobe que hi ha moltes activitats molt motivadores per als estudiants i pense que amb aquestes metodologies es pot millorar notablement el procés d’aprenentatge.
Malgrat açò, pense que en aquestes webs només queden clars els avantatges i beneficis de les experiències però no es descriuen els inconvenients i problemes que poder sorgir. No cal ser un expert o professional de les TICs per saber que l’ús de les noves tecnologies suposa una sèrie de reptes.
El primer és el cost. El preu de la tecnologia no és precisament reduït. És veritat, que l’evolució de la tecnologia permet que amb el mateix cost podem disposar cada vegada més de millors prestacions (memòria, processador, capacitat d’emmagatzematge, etc.). Però també és ben cert, que cada vegada més les aplicacions requereixen més maquinari amb millors prestacions, provocant que molts equips queden obsolets cada pocs anys, en especial les tauletes i dispositius mòbils.
De vegades hi apareixen projectes i subvencions que permeten comprar el maquinari per a una aula, un centre o grup de centres, però aquests pressupostos no es continuen en el temps i al cap de pocs anys certs projectes queden sinó parats, prou letàrgics.
 |
| Molt sovint rebutgem maquinari només per tenir una petita avaria o per ser simplement vell |
Altre problema és el manteniment del maquinari, programari, etc. Encara que els equips tinguen suficient potència, no està previst en la majoria de centres l’existència d’un personal de manteniment informàtic i de xarxes, la labor del qual siga aquest manteniment i supervisió de l’equipament, que, inevitablement amb l’ús deixa de funcionar. Açò provoca, de vegades, que una inversió de gran volum, deixe de ser útil perquè aquest maquinari, simplement, “no funciona”.
Per aquest motiu, pense que fins que els plans d'inversió i modernització dels ensenyaments basats en TICs no tinguen en compte aquesta visió a mig-llarg termini, no tindran el veritable èxit que es mereixen.
4. El tipus d’experiències que més m’ha sorprés i que pense que és molt interessant (sense desmeréixer a la resta d’activitats) són les activitats basades en Skype, en què els alumnes d’una aula es connecten amb les alumnes d’un altre centre per fer preguntes que els interlocutors han d’encertar, o han de fer tasques i projectes conjunts, etc.
 |
| Exemple d'ús de videoconferència a l'aula |
Les he trobades força interessants, perquè amb una mateixa activitat, estan implicades diverses competències i àrees d’ensenyament. Es poden treballar les llengües, no només L1 i L2, també llengües estrangeres si la connexió és amb centres d’altres països. Òbviament, es treballen les competències relacionades amb el contingut disciplinari en funció de l’activitat. Els estudiants també poden treballar la tolerància i diversitat, si es busquen centres amb característiques geogràfiques, econòmiques i socials diverses. I al mateix temps, pense que pot ser molt motivador per als estudiants, ja que és un procés de descobriment i aplicació dels coneixements que posseeixen, fet en grup, amb l’experiència de conéixer gent de la seua edat, amb les mateixes inquietuds que tenen però en una altra ciutat o país.
